Hardware

El Hardware d'un ordinador és el conjunt de les seves parts físiques. Es classifica principalment per situació (central o perifèric) i funció (entrada, sortida, entrada-sortida o emmagatzematge). Es considera l'element central del maquinari d'un ordinador la placa mare (de l'anglèsMotherboard), que és un circuit imprès sobre el qual es connecten la resta de dispositius o la UCP (Unitat Central de Procés, o CPU en anglès) , que és el microprocessador principal que es troba muntat sobre un sòcol a la placa pare. La resta de circuits impresos són dits targetes com ara la targeta de xarxa, o la carta o targeta gràfica. A més dels components electrònics del maquinari central també hi ha elements electromecànics com el disc dur, la gravadora de CD o de gravadora de DVD, la font d'alimentació, etc. Situats a l'exterior de la caixa hi ha els perifèrics d'entrada (teclat, ratolí, webcam, escàner, etc) i sortida (impresora, minitorr, altaveus, etc.).

La classificació evolutiva del maquinari de la computadora electrònica, es divideix en generacions, on cadascuna suposa un canvi tecnològic molt notable. L'origen de les primeres és de bon establir, ja que en aquestes el maquinari va sofrint canvis radicals. ^[1] Els components essencials que constitueixen l'electrònica de la computadora van ser totalment reemplaçats en les primeres tres generacions, la qual cosa originà canvis que van ser transcendentals. En les darreres dècades és més difícil d'establir les noves generacions, ja que els canvis han estat graduals i existeix una certa continuïtat en les tecnologies usades. En principi, es poden distingir:

• 1ª Generació (1945-1956): Electrònica aplicada amb tubs de buit. Van ser les primeres màquines que van desplaçar els components.
• 2ª Generació (1957-1963): Electrònica desenvolupada amb transitors. La lògica discreta era molt semblada a l'anterior, però l'aplicació fou finalment molt menor, cosa que va reduir, entre altres factors, la grandària d'una computadora en una escala notable.
• 3ª Generació (1964-avui): Electrònica basada en circuits intregrats . Aquesta tecnologia va permetre d'integrar centenars de transistors i uns altres components elèctronics en un únic circuit integrat que conformava una pastilla de silici. Les computadores van reduir així considerablement el seu cost i grandària, augmentat llur capacitat, velocitat i fiabilitat, fins a produir màquines com les ques existeixen en l'actualitat.
• 4ª Generació (futur): Probablement advindrà quan els circuits de silici, integrats a alta escala, siguin reemplaçats per un nou tipus de tecnologia. ^[2]

L'aparició de lmicroporcessador r marca una data de rellevança, i per a molts autors constitueix el començament de la quarta generació.^[3] A diferència dels canvis tecnològics anteriors, la seva invenció no va provocar la desaparició radical de les computadores que no l'utilitzaven. Així, encara que el microprocessador 4004 va ser llançat al mercat en 1971, encara a començament dels 80 hi havia computadores, com el PDP-11/44,^[4] amb lògica freturosa de microprocessador que continuaven reeixidament al mercat; és a dir, en aquest cas el desplaçament ha estat molt gradual.

Una altra fita tecnològica usada amb freqüència per definir l'inici de la quarta generació és l'aparició dels circuits integrats VLSI (Very Large Scale Integration), a principi dels vuitanta. Igual que el microprocessador no va provocar el canvi immediat i la ràpida desaparició de les computadores basades en circuits integrats en més baixes escales d'integració. Molts equipaments equipats amb tecnologies VLSI i MSI (Medium Scale Integration)  coexistien amb succés fins a ben entrats els 90.
Placa base









microprocessador